Madrid acullira la reunió de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), tindrà lloc un dels esdeveniments més rellevants de la geopolítica mundial: en un mateix edifici hi confluiran els responsables de la majoria de les darreres tragèdies humanitàries i , també, d'un gran saqueig, tant als països que formen part d'una organització tan tètrica com en aquells que es converteixen en objecte del seu interès. Mort i espoli són, de fet, les conseqüències més importants de les actuacions de l'OTAN en les últimes dècades, especialment des que durant els anys noranta l'esmentada organització decidís no dissoldre's, per a la qual cosa va ser necessària una reconversió com poques vegades ha passat a la història.
Tot i aquesta inqüestionable realitat, que inclou l'alt cost econòmic de l'OTAN per als països europeus i els països vampiritzats; els múltiples problemes que ha generat —i continua generant— a gairebé tot el planeta, ja sigui a països que formen part o no de l'organització; o les barbaritats que ha perpetrat; els líders europeus no semblen disposats a tallar l'enllaç amb els Estats Units. Una posició que contrasta molt amb què els líders europeus van mantenir a mitjans del segle passat.
El gir en aquesta qüestió ha estat radical, ja que, en general, els països europeus temien que els Estats Units no abandonessin el continent després de la Segona Guerra Mundial, per la pèrdua de sobirania que això provocava, i només la presència d'un gran contingent soviètic a menys de dos-cents quilòmetres de les seves fronteres —cas de França—, els va fer claudicar. Per contra, actualment, els militars nord-americans estan còmodament instal·lats a Europa —uns 70.000 militars de manera habitual, més de 100.000—, tot i que els soviètics ja no existeixen, els russos es troben a milers de quilòmetres de les principals potències europees i no només no representen una amenaça, sinó que, sense la presència nord-americana, bé podrien formar una aliança.
De fet, la mateixa Alemanya que avui considera perillós dependre energèticament de Rússia i prefereix la dependència de països del Pròxim Orient o el Nord d'Àfrica, fa només quaranta anys, al començament dels anys vuitanta, era la que es negava a complir les ordres nord-americanes per tallar les relacions comercials, inclòs el flux energètic, amb la Unió Soviètica. Veure per creure: la Rússia de Putin és pitjor a ulls d'Occident que la Unió Soviètica de Brézhnev o Andrópov —si llegeixen els exabruptes de Ronald Reagan a començaments de la dècada dels vuitanta comprendran en gran mesura com resulta de sorprenent.
Més enllà del profund viratge, sens dubte, un dels crims més grans de l'OTAN i els països que la componen ha estat la denominada 'guerra contra el terror'. Una guerra que ha provocat diverses invasions i catastròfiques conseqüències: es calcula que, només entre l'Iraq i l'Afganistan, van morir entre un i tres milions de persones, es van gastar entre 8 i 10 bilions de dòlars, van ser desplaçats 35 milions de persones i el resultat no podria ser més desastrós: naixement de l'Estat Islàmic a l'Iraq i reconquesta dels talibans a l'Afganistan. Cap país ni organització supranacional ha provocat més catàstrofe humanitària les últimes dècades que els Estats Units i l'OTAN. No és una opinió, és un fet inqüestionable.
Però no només la guerra contra el terror qüestiona l'OTAN, les seves actuacions a Líbia i Iugoslàvia demostren la naturalesa real d'aquesta organització, molt en contra del que molts defensen i repeteixen de manera fal·laç: que l'OTAN és una organització defensiva. Una organització defensiva a la qual es podria preguntar per què 'va defensar' Iugoslàvia o Líbia i quins països els havien envaït.
Va ser l'actual president dels Estats Units qui en un vídeo va afirmar que ell va suggerir bombardejar Belgrad abans que aquest bombardeig es produís. Finalment, entre el març i el juny del 1999 les bombes i els míssils de l'OTAN van causar 2.500 morts, inclosos 89 nens. Operació Força Aliada ho van cridar. Una operació que va poder tenir lloc gràcies als conceptes estratègics de 1991 i 1999 en què canvia el sentit de l'OTAN i s'hi inclouen les actuacions anomenades 'no-Article 5'. És a dir, ja no cal que un país membre de l'OTAN sigui agredit perquè hi intervingui.
Per si les xifres exposades no constitueixen en si mateixes un horror, la veritat és que els països de l'OTAN no només perpetren massacres, sinó que també se'n lucren. Així, des que va començar la guerra al Iemen, ja fa vuit anys, els països integrants d'aquesta organització han subministrat el 98% de les armes que l'Aràbia Saudita ha adquirit. Mentrestant, més de 377.000 iemenites han mort, d'ells més de 125.000 menors de cinc anys, i milions de iemenites pateixen pobresa i gana o s'han hagut de desplaçar. Un lucre que ha beneficiat, sobretot, la totpoderosa indústria militar nord-americana, que l'any 2021 acapara el 39% de l'exportació d'armes.
Perquè la indústria militar nord-americana se sostingui es necessiten guerres i països que paguen per elles. És el cas dels països europeus, als quals els Estats Units fa dècades que força a augmentar la despesa militar. Primer per arribar al 2% del PIB i, aconseguida aquesta fita, augmentar fins al 4%.
En el cas d'Espanya, per exemple, el pressupost militar es duplicarà aquesta dècada, passant de més de 10.000 milions d'euros oficials a més de 24.000 milions –encara que extraoficialment Espanya ja en gasta 22.000 milions, fet que suposa que la despesa real podria suposar gairebé 50.000 milions d?euros anuals.
El Comitè Central del Partit Comunista dels Comitès Catalans denuncia que l'OTAN és una organització militar armada, extractiva i sanguinària liderada pels Estats Units. Milions de morts i milions d'euros ho demostren, encara que milions de persones ho desconeguin. Per això, la reunió de l'OTAN a Madrid serà, amb seguretat, una de les més sinistres que es puguin celebrar actualment. Tant que difícilment podríem organitzar una reunió de criminals amb més persones assassinades, més botí obtingut i més destrucció causada. I això mentre els mitjans de comunicació els presenten com a benefactors.
Per això els Comunistes del PCCC entenem que la sortida i la desintegració de l'organització terrorista OTAN és una necessitat per a la preservació de la pau al món.
No a la Cimera de l'OTAN a Madrid!
No a l'imperialisme i al vassallatge imperial!
Comitè Central PCCC