PROGRAMA DEL PARTIT COMUNISTA DELS COMITÈS CATALANS

El Partit Comunista dels Comitès Catalans (PCCC) afirma que el capitalisme modern està experimentant una crisi sistèmica. No està en condicions de frenar els problemes inherents a ell, a causa del desig desenfrenat de l'enriquiment: la interrupció de l'equilibri ecològic global, l'esgotament dels recursos naturals, en un context de creixement de la població al planeta, aprofundint les contradiccions socials causades per la inestabilitat del desenvolupament econòmic mundial. Només el camí socialista del desenvolupament basat en la justícia social, les prioritats dels interessos del treballador, el respecte dels seus drets i llibertats, pot portar a la societat moderna a salvació de la civilització humana de la guerra, els conflictes ètnics, la pobresa, eliminar els fonaments socioeconòmics i polítics del terrorisme.

Durant segles la humanitat ha somiat amb una societat construïda sobre els principis de la igualtat i la justícia. Aquests somnis es reflecteixen en diversos projectes utòpics, i només el marxisme-leninisme ha aconseguit fonamentar científicament la necessitat i la possibilitat de crear un ordre mundial just i humà en el qual el lliure desenvolupament de cadascun és una condició per al lliure desenvolupament de tots. L'ensenyament comunista va trobar la seva realització en la pràctica de la construcció socialista a l'URSS i en altres països socialistes. Les idees del socialisme no han perdut el seu atractiu entre els milions de persones de tot el planeta.

El Partit Comunista dels Comitès Catalans, que expressa els interessos dels treballadors, pretén unir la seva lluita per la protecció dels seus drets i llibertats en un sol moviment massiu de classes socials, que li doni un caràcter conscient i amb propòsit. Seguirà defensant la unitat, la integritat i la independència de la República de Catalunya, la dignitat nacional, el benestar i la seguretat dels seus ciutadans, la salut física i moral del poble català, la llibertat i la igualtat social, la justícia i l'humanisme, el patriotisme i l'internacionalisme, la via socialista del desenvolupament del país.

I. MÓN MODERN I CATALUNYA.

El capitalisme, que avui domina a la major part del món, no ha canviat la seva essència: és una formació on la producció material i el desenvolupament espiritual de l'home estan subjectes a les lleis del benefici i la cobdícia. Això determina la naturalesa especial del capitalisme, que considera la producció com una oportunitat per extreure la màxima acumulació de beneficis i capital mitjançant l'explotació universal dels pobles i els països, els recursos naturals i materials sense tenir en compte els costos socials, les conseqüències perjudicials per a les generacions futures i el medi ambient.

Al segle XX, la globalització es va convertir en la direcció determinant del desenvolupament humà. La concentració del capital industrial i financer ha donat lloc a l'aparició de corporacions transnacionals i de bancs transnacionals, reforçant els processos de globalització econòmica i política. L'oligarquia mundial, que controla la majoria absoluta dels recursos materials del planeta, determina les polítiques dels estats capitalistes i cap d'ells és una excepció. Sota la influència del capital financer a la recerca de beneficis especulatius, es redueix la possibilitat d'un augment del capital industrial, que condueix a crisis mundials, les formes més severes d'explotació i atur, que constitueixen una realitat a la vida de milions de treballadors. La lluita pel capital transnacional per a la dominació mundial fa que els èxits de la civilització humana siguin inaccessibles per a la majoria de països i pobles del planeta, que estan disposats a exercir el paper de proveïdors de recursos materials i intel·lectuals barats. L'oligarquia mundial també controla els processos polítics, que permeten al capitalisme modern crear l'aparença d'estabilitat, desintegrar-se, retirar el moviment obrer, aïllar els seus destacaments avançats del poble.

Les creences de la propaganda burgesa que el capitalisme modern s'ha convertit en humà, "civilitzat", sense classe i crea un nivell de vida elevat per a les persones, són infundades. No és cosa del passat, però les crisis econòmiques s'han tornat més freqüents. El capitalisme modern va agreujar significativament els problemes ambientals, demogràfics, nacionals, la bretxa en el nivell de vida dels "milionaris" i la resta de la població mundial està creixent. L'explotació de la classe obrera, de tots els treballadors, no ha desaparegut, s'està intensificant.

La contradicció entre treball i capital s'ha tornat cada vegada més oberta. La dictadura i el monopoli de les empreses oligarques a l'hora d'establir el seu domini es troben amb una resistència ferotge de les petites i mitjanes empreses, una part de la intel·lectualitat. En els darrers anys, no només s'han agreujat les contradiccions existents, sinó que les contradiccions causades per la globalització imperialista s'han tornat més difícils:

1. Entre treball i capital.

2. Entre grups imperialistes

3. Entre diverses corporacions transnacionals, bancs transnacionals i les seves associacions de dominació al món.

4. Entre països rics i pobres, entre el nord i el sud, el que condueix a un antagonisme a escala global.

5. Entre diverses nacionalitats i grups ètnics que habiten els països capitalistes per a una existència independent.

El progrés científic i tècnic és usat de manera oberta i massiva pels capitalistes per crear eines dissenyades per destruir la vida mateixa. Hi ha una amenaça real de la dictadura global dels Estats Units i de l'OTAN.

El model capitalista de producció i consum representa un punt mort al desenvolupament de la
comunitat mundial, minant la vida de la humanitat amb noves guerres locals i mundials, redissenyant fronteres, desastres causats per l'home, decadència cultural i degradació espiritual, com ho demostren les crisis financeres i econòmiques mundials.

La conclusió és òbvia: cal una manera de confirmar la vida, la qual cosa implica un augment constant del benestar de tota la població de la Terra, mentre que l'equilibri ecològic global s'ha de mantenir a partir d'un canvi qualitatiu de les forces productives, el mode de producció i de consum, la reorientació humanista del procés científic i tecnològic.

Les contradiccions imperialistes insolubles de l'època moderna exigeixen que les seccions més conscients de la classe treballadora, la pagesia els intel·lectuals així com els autònoms Catalans s'uneixin en la lluita contra la globalització imperialista. El Partit Comunista dels Comitès Catalans està convençut que per al nostre país, el més raonable i el compliment dels interessos dels treballadors és l'elecció del camí socialista.




 

II. LLIÇONS D'HISTÒRIA I ELECCIÓ DE LA POBLACIÓ CATALANA.

Basant-se en les lleis generals del desenvolupament humà, el Partit Comunista dels Comitès Catalans creu que totes les nacions i cada país implementarà el Socialisme tenint en compte les seves pròpies característiques i la seva pròpia experiència històrica.

Una excursió a la història mostra que la gènesi dels valors espirituals dels Catalans va tenir lloc en el context de la mentalitat antifeixista de la guerra provocada pel feixisme a Espanya. Això va predeterminar el compromís amb els seus principis col·lectivistes d'organització del treball i estil de vida. La identitat antifeixista explica el seu desig de llibertat com a República.

Doncs no sempre els Comunistes a Catalunya hem tingut veu pròpia i reconeixement internacional, no fou fins a l'any 1936 que la creació del PSUC com a partit nacional català fou acceptat per tota la Tercera Internacional Comunista.

En aquell període gloriós de creació del partit de la classe treballadora a Catalunya, no es pot oblidar la gran i inestimable ajuda del camarada i líder de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques: Ióssif Vissariónovitx Djugaixvili "Stalin".
La seva implicació, tant en permetre com ajudar a la creació del Partit Comunista, fou molt important, a més de la inestimable ajuda humanitària, bèl·lica, alimentaria i de moltíssims productes per a la República Espanyola.

Després de la derrota de les forces comunistes, progressistes i antifeixistes en la guerra espanyola, una època de gran repressió i terrorisme es va apoderar de Catalunya, on es prohibeix durant més de 40 anys parlar en català.

En aquells moments durs, el poble de Catalunya va demostrar el seu heroisme en la lluita clandestina, tan agafant el fusell com repartint la propaganda comunista.
Milers de judicis i afusellaments van tenir lloc a Catalunya en aquells anys.

Però tot i el gran sacrifici realitzat per l'heroic poble, les cúpules corruptes dels suposats Partits Comunistes van fer una gran traïció contra el poble que va abocar la seva sang per la llibertat.

Després de la transició i de la creació de nous Partits Comunistes, no va millorar la situació, que va arribar fins a la destrucció dels Partits Comunistes a Catalunya amb l'arribada de l'Eurocomunisme dels traïdors que des del Kremlin fins a Espanya i Catalunya van vendre tot allò pel que tant s'havia lluitat en el passat.

Amb la desintegració de la Unió Soviètica el 1991, el Socialisme i els Partits Comunistes quasi desapareixen i els oportunistes sols utilitzen els vells partits, diluïts en opcions d'esquerres, com un flotador electoral per poder mantenir la cadira.

Les darreres dècades, moltes organitzacions autoanomenades comunistes han intentat ocupar el lloc d'avantguarda del Comunisme Català, però cap d'elles ha tingut èxit.
Amb el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, on es va votar massivament per la construcció de la República Catalana, una nova porta es va obrir pel poble de Catalunya i el seu futur.

El Partit Comunista dels Comitès Catalans lluita per una República Catalana Socialista fora de la Unió Europea i l'OTAN.

III. ESTRATÈGIA I TÀCTICA DEL PCCC.

Per determinar els objectius del programa, les estratègies i les tàctiques de lluita pel seu assoliment, el Partit Comunista dels Comitès Catalans està guiat pel desenvolupament de la doctrina marxista-leninista, la dialèctica materialista, basada en l'experiència i els èxits de les ciències nacionals i mundials.

L'objectiu estratègic dels comunistes catalans és la construcció del socialisme. Aquest és el programa màxim del Partit Comunista dels Comitès Catalans. El socialisme, en paraules de Vladímir Ilitx Uliànov "Lenin", defineix com una societat lliure de l'explotació de l'home per part de l'home, que distribueix els beneficis de la vida quant a quantitat, qualitat i resultats del treball. Es tracta d'una societat d'alta productivitat laboral i eficiència en la producció, assolida a partir de la planificació i la gestió científica, l'aplicació de tecnologies industrials innovadores, que permeten estalviar recursos. Aquesta és una societat de genuïna democràcia i una cultura espiritual desenvolupada, que estimula l'activitat creativa de l'individu, l'autogovern dels treballadors.

El Partit defensa els interessos dels proletaris – treballadors, pagesos, intel·lectuals i autònoms comptant amb una remuneració justa basada en els resultats de la seva contribució laboral, emprada tant en el sector públic com en el privat de l'economia, així com en emprenedors individuals que no exploten el treball dels altres. La població, inclosos els pensionistes i les persones amb diversitat funcional.

Per assolir aquest objectiu, el PCCC té una política d'aliances. Són partits polítics de l'espectre socialista i progressista-patriòtic. Són treballadors, camperols, dones, veterans i joves, organitzacions creatives i educatives. El PCCC construeix la interacció amb els partits polítics i les
associacions públiques sobre la base de la coincidència d'objectius estratègics.
Basant-se en una valoració objectiva de la realitat i les principals tendències del desenvolupament mundial, la distribució de forces polítiques tant a casa com a l'estranger, el Partit Comunista dels Comitès Catalans creu que construir el socialisme al nostre país és un procés legítim.

Per aconseguir l'objectiu i aplicar les seves idees, el partit buscarà la conquesta del poder estatal, utilitzant mitjans constitucionals i formes legals de lluita política.

El Partit Comunista dels Comitès Catalans considera necessari implementar un programa mínim:

1. Tractar de millorar l'eficiència de l'administració pública a través de la seva optimització, superació de la burocràcia, tràmits burocràtics, arbitrarietat burocràtica, proteccionisme i corrupció.

2. Aconseguir la màxima representació possible dels treballadors en els òrgans de govern i els òrgans d'autogovern de diversos nivells, la protecció dels drets dels col·lectius laborals, la creació de condicions per al desenvolupament de l'autogovern local, l'autoorganització dels ciutadans.

3. Creació de l'economia socialment orientada del país, garantint un alt nivell de benestar i garanties socials dels ciutadans per als segments de la societat amb ingressos baixos.

4. Promoure el paper regulador de l'Estat en l'economia del país: indústria, agricultura, finançament i crèdit. Els sectors clau de l'economia, dels quals depèn la seguretat nacional, han de ser gestionats per l'Estat.

5. Impedir el saqueig de la propietat estatal i pública, l'apropiació per part dels empresaris individuals o dels seus grups amb l'objectiu d'enriquir. Propietat estatal de la terra, els recursos naturals, el sistema energètic, les comunicacions de transport, els objectes de la cultura i el patrimoni històric.

6. Creació d'una escala progressiva d'impostos com la més coherent amb el principi de justícia social.

7. Donar suport al sector privat socialment responsable de l'economia, incloent-hi l'emprenedoria individual com a personificació de la propietat laboral i dels treballadors autònoms.

8. Educació pública gratuïta des de la guarderia fins a la universitat.

9. Garantir l'accessibilitat i l'alta qualitat de l'atenció mèdica gratuïta.

10. Contribuir a la preservació i el desenvolupament del potencial científic de Catalunya, l'expansió del volum i la qualitat de la formació en recerca, el suport financer i material necessari de la ciència. Per desenvolupar la producció d'alta tecnologia, tecnologies innovadores d'estalvi d'energia.

11. Garantir l'accessibilitat dels béns culturals, el desenvolupament de la cultura catalana com la base espiritual de la nació, per limitar la influència de la cultura de masses a la societat, la seva comercialització. Crear les condicions per a la preservació de la riquesa espiritual i la salut moral dels ciutadans.

12. Caràcter laic de l'Estat Català, el dret a la llibertat de religió i cosmovisió atea, mentre que mostra respecte per les religions tradicionals, exerceix influència en la conformació dels criteris de les relacions morals i espirituals dignes.

13. Assegurar la resolució dels conflictes que sorgeixen en la societat, els conflictes i les contradiccions exclusivament dins el marc legal.

14. Contribuir plenament a la lluita decisiva contra la delinqüència en totes les seves formes i manifestacions, el que garanteix la seguretat personal i pública dels ciutadans, el respecte dels drets i llibertats.

15. Creació de les condicions per a la formació de la República Socialista de Catalunya de la independència i integritat, per enfortir la posició internacional de la defensa del país, promoure el creixement del seu prestigi en el món.


 

IV. ORGANITZACIÓ DEL PCCC

El Partit Comunista dels Comitès Catalans és una organització política independent que te veu i vot propi a l'arena internacional. Reconeix la independència de tots els altres partits comunistes del món. El PCCC construeix les seves relacions amb ells sobre la base d'interessos de classe, objectius polítics i socials, associació i ajuda mútua i moralitat col·lectivista.

El PCCC desenvolupa la cooperació amb els partits comunistes i obrers, els moviments socials antiimperialistes i els sindicats del món.

Per augmentar la seva influència política en els processos socials a Catalunya, el partit considera necessari:

1. Garantir la representació del PCCC en tots els àmbits de les activitats i organitzacions socials i polítiques que són vitals per al poble Català.

2. Participació en campanyes electorals i augment de la seva presència en els òrgans representatius de tots els nivells, l'autogovern local, així com en les activitats dels poders executius.

3. Ús màxim de la seva influència per protegir els interessos de la gent treballadora.

4. Exposar la naturalesa impopular dels partits i moviments burgesos, així com la ideologia burgesa i feixista com a principals oponents ideològics.

5. Millorar les formes de treball polític en col·lectius laborals, en moviments sindicals, obrers, camperols i patriòtics, en associacions creatives, feministes, juvenils, veterans, ambientals, solidàries i altres.

6. La interacció amb els sindicats, intensificant la lluita dels treballadors pels seus drets i interessos legítims.

7. Mantenir accions polítiques a favor de les demandes justes de col·lectius laborals, empleats i aturats.

8. La defensa dels drets i les llibertats civils a Catalunya, protegint els drets i la dignitat dels compatriotes a l'estranger.

En les relacions internes en el Partit, les tasques següents són primordials:

1. Enfortiment ideològic i organitzatiu del partit, en primer lloc les seves bases.

2. Organitzat en cèl·lules.

3. Assegurar la unitat ideològica de les files del partit i el respecte al principi del centralisme democràtic d'acord amb els Estatuts del PCCC.

4. El PCCC, en la lluita contra els opositors oberts i amagats del socialisme, s'oposa a les manifestacions de tolerància inacceptable, compromisos injustificats i cooperació, la disciplina del partit falsament entesa cap a persones que no compleixen els Estatuts i el Programa del Partit.

5. Educació política sistemàtica dels comunistes, la introducció de la consciència socialista avançada a la societat catalana, la comprensió científica de la realitat catalana i mundial, el desenvolupament de ciències bàsiques i aplicades sobre la societat.

V. BANDERA, ESCUT I L'HIMNE DEL PCCC.

La bandera del Partit és rectangular, de color vermell i el seu emblema és la falç i el martell de color daurat, amb una estrella de cinc puntes vermella, brodada d'un to daurat, a la part superior, i situada prop de l'asta, a dalt a l'esquerra.

L'Escut és circular, amb espigues de blat i arròs en el seu exterior. Les espigues són envoltades per dues cintes, una amb la bandera catalana i l'altra vermella, amb una cinta a sota del centre, amb el nom del Partit (PCCC) en daurat; al centre, la bola del món amb el mapa de Catalunya en el centre; de fons, el Sol que il·lumina la falç i el martell de color daurat que coronen l'escut amb una estrella vermella de cinc puntes.

L'himne del Partit és "La Internacional" Comunista en català i l'himne nacional de Catalunya, "Els Segadors".