Són moltes les persones amb diversitat funcional a Catalunya. Molts orígens diversos i de totes les edats, però la majoria tenen una cosa en comú. Treball precari, i salaris indignes (moltes vegades duent a terme tasques imprescindibles) i sense el reconeixement de les empreses on els contracten. Aquests llocs de feina (on contracten gent amb diversitat funcional) reben nombroses ajudes per cada contracte sota el 33% i amb beneficis superiors en contractes amb el 60% de discapacitat o superior. Aquestes feines paguen l'SMI, moltes tampoc tenen cap mena de benefici quant a plusos com perillositat o horaris rotatius.
Quedem llavors en mans de models d'empresa que ens veuen com números de loteria amb premi segur. L'altre problema és que aquests llocs de feina sovint en sectors de serveis s'aprofiten de treballadors amb pocs o nuls estudis en la majoria de casos. I on si compleixen quotes de treballs mínims, tenen possibilitats de jubilar-se sense gaire problema.
Així doncs s'omplen la boca de paraules en favor d'oportunitats laborals, però les condicions laborals són d'explotació. Molta d'aquesta gent agafa la baixa durant llargs períodes de temps per malalties mentals i/o físiques a causa de les jornades de treball esgotadores. El panorama en molts casos és personal per sobre dels quaranta, sense qualificacions i lligat de mans i peus a sous inferiors als 900 euros, a vegades condicionats a fer hores extres per poder arribar a final de mes.
La diferència d'edat també condiciona que aquest personal sovint no te motivació per estudiar (sovint gratuïts en centres públics de Catalunya). Molta gent viu amb por d'alçar la veu dins de les empreses i que això pugui condicionar un mobbing laboral o un acomiadament tot i les injustes condicions laborals en molts casos. Hi ha una part de les persones amb diversitat funcional que ha caigut en vicis i drogues per poca o nul·la motivació a la vida. Sovint aquestes persones cobren alguna mena de prestació que més o menys els hi dona per seguir vivint amb els pares (en molts casos) però la poca falta d'empatia per part de les institucions els condiciona a estar a casa la gran part del temps.
Des del PCCC treballarem per aconseguir un salari digne per la totalitat de la classe treballadora, i acabar amb les injustícies al món laboral, així com la total inclusió del col·lectiu de persones amb discapacitat que exigeix viure dignament, sempre al seu costat.
Comitè Central del Partit Comunista dels Comitès Catalans