Continua el procés de feixista a Europa Occidental, ara amb Letònia com a protagonista. El 14 de novembre passat (2022), la justícia letona, després d'un procés judicial a la Cort de Riga, declarava prohibides les activitats públiques de l'organització Front dels Treballadors de Letònia. Aquest procés, engegat el 4 de novembre, s'iniciava per part del Fiscal General de la república bàltica després d'una carta del Servei de Seguretat de l'Estat (VDD per les sigles en letó) datada el 17 d'octubre, instant-lo a posar fi a lactivitat daquesta organització política obrera.
Així ho exposa, en un comunicat públic recent, el Front dels Treballadors de Letònia (WFL en anglès), on detallen els motius de la cacera política de què estan sent objecte.
Segons el seu testimoni, l'assetjament polític i judicial està motivat per la seva actuació en defensa de la permanència i contra la demolició del Monument als Soldats de l'Exèrcit Soviètic que van alliberar la ciutat de Riga i la Letònia soviètica dels invasors germanofeixistes, també conegut com a Monument a la Victòria, una construcció que les autoritats van desmantellar el mes d'agost passat.
En el seu intent per despertar l'odi ètnic -exposa el comunicat- els cercles governants van començar a soscavar la memòria de la victòria sobre el feixisme al final de la Gran Guerra Pàtria, terme amb què es coneix, entre els pobles que van formar part de la URSS, guerra d'alliberament contra l'agressió germànica.
En aquest clima social i moral creat per les autoritats -relaten- va proliferar la profanació de memorials de l'època soviètica per part dels còmplices i els acòlits del feixisme. Per aquest motiu -diuen- activistes de l'organització van prendre llavors la decisió de muntar guàrdia davant del Monument a la Victòria per tal de protegir-lo dels actes vandàlics, però les autoritats van decidir bloquejar l'accés al complex commemoratiu i van iniciar els preparatius per desmantellar-los , la qual cosa finalment van ordenar dur a terme el passat 24 d'agost de 2022.
Per tal de preservar-lo, el Front dels Treballadors (WFL), per la seva banda, va iniciar les pròpies gestions, entre elles l'enviament d'una sol·licitud de protecció al Comitè de Drets Humans de Nacions Unides (UN-HRC), organisme que va prendre en consideració la petició i es va manifestar davant de les autoritats letons en el sentit exprés de paralitzar la demolició. Les autoritats, desoint els requeriments internacionals, van executar la retirada del complex commemoratiu.
En la seva demanda davant l'ONU, els demandants van presentar al·legacions de naturalesa diversa, entre les quals cal considerar les referides al monument com a símbol de la gesta de lluita contra el feixisme, garantia de pau a la Terra i de persistència del poble letó, tenint en compte de les intencions dels agressors nazis de convertir-los en esclaus; com a símbol i propietat de tots els letons, independentment de la seva nacionalitat, de la gesta del poble soviètic multinacional; així com també la consideració de valuós objecte cultural, perquè és l'obra d'art d'arquitectes i escultors letons. Al·legacions que finalment van ser rebutjades per la resolució adoptada per les autoritats letones malgrat l'estimació i els requeriments favorables de les Nacions Unides.
Amb antelació al recurs a l'ONU, el Front dels Treballadors, en el seu intent d'aturar i posar fre a la voluntat de demolició, havia esgotat la via de recursos de demanda davant de diferents tribunals, inclòs el Constitucional. “La resposta del Tribunal Constitucional letó –diuen els demandants– ens va sorprendre per la seva oberta parcialitat i analfabetisme jurídic. El text de la resposta no sembla que sigui una decisió judicial, sinó l'agitació d'un partit nazi”.
En els mesos posteriors a la demolició, la cadena de persecució contra el WFL va seguir el curs. L'11 d'octubre Konstantin Gorshkov, ciutadà lituà, membre de la direcció de l'organització, és detingut i expulsat del país; l'endemà, 12 d'octubre, sota el títol “Els Cercles Marxistes al punt de mira dels Serveis de Seguretat de l'Estat” s'emet un programa al principal canal de la televisió estatal LTV-1; el 13 d'octubre, el Consell Nacional Letó de Mitjans Electrònics, basant-se en una nota dels Serveis de Seguretat de l'Estat, bloqueja la web del Front dels Treballadors a tot el territori de Letònia. I finalment, com ja s'ha descrit al començament, té lloc el procés judicial que prohibeix i posa fi a tota activitat pública de l'organització.
Per tot això, el Front dels Treballadors de Letònia ha iniciat una campanya informativa internacional per donar a conèixer els fets, alhora que reclama solidaritat davant de l'atropellament antidemocràtic patit com a conseqüència de les actuacions judicials per part de les autoritats letones.
L'organització que va ser creada el 2018, es declara hereva de la revolució d'octubre de 1917 i reivindiquen la Letònia soviètica. La seva web stradnieki.org, bloquejada en territori letó, però accessible fora, està disponible en tres llengües (letó, rus i anglès), igual que el seu diari “Lluita dels treballadors” (Workers' Struggle), que compta amb articles a letó i en rus, i les xarxes socials.
Des del Comitè Central del Partit Comunista dels Comitès Catalans, ens solidaritzem amb els Comunistes de Letònia i fem una crida a tots aquells antifeixistes i comunistes a denunciar aquest cas de persecució al comunisme i el restabliment del feixisme a Europa.
Comte Central PCCC