La història del moviment obrer està travessada, almenys des dels temps de la 1a Internacional, per durs debats sobre diverses qüestions relacionades amb les dones: el seu dret a la feina i el seu paper en la lluita. A més de temes complexos i encara oberts sobre si l'emancipació de les dones s'esgota o no en els estrictes termes de la lluita de classes i si - en conseqüència – aquesta queda resolta automàticament amb la presa de poder per la classe obrera.
El feminisme erigit en praxi dirigida a aconseguir l'alliberament de les dones de tota forma d'opressió – i no només destinat a produir teories abstractes de dubtós interès pràctic - ha tingut la necessitat de dialogar amb el marxisme, si bé la fluïdesa del debat i la seva connexió ha variat depenent de les diferents èpoques i dels diversos corrents de pensament.
Tot i les crítiques realitzades des del feminisme cap als partits comunistes per haver relegat durant dècades la lluita per l'alliberament de les dones - la major part de les vegades plenes de raó - és innegable que tant Marx, com Engels, van realitzar la primera i més radical dissecció de la seva opressió i explotació. L'especificitat de l'opressió de les dones en les formacions socioeconòmiques classistes apareix amb força des dels seus primers treballs.
Tots dos autors identifiquen amb claredat que si bé aquesta opressió està vinculada a cada estructura social a les corresponents relacions de producció, les relacions de dominació definides pel patriarcat travessen formacions ideològiques més profundes - que la ideologia dominant expressa - però que tendeixen a perpetuar-se amb força i que són difícils d'eradicar.
La vinculació de l'aparició del patriarcat amb l'aparició de la societat de classes i la propietat privada que Frederic Engels va dur a terme a "L'origen de la família, la propietat privada i l'Estat", tot i que matisada després, és estructural.
En els anys previs a 1917, el feminisme buscava un dia de reivindicació internacional dels drets de la dona. El 28 de febrer, el 19 de març van ser els primers intents d'establir un dia de la dona. El 1913, per primera vegada, s'utilitza el 8 de març per part de les dones russes per protestar contra la imminent guerra imperialista.
El 3 de març de 1917, 30.000 obrers de la fàbrica Putilov es queden a l'atur davant el tancament de la factoria. Les seves manifestacions i protestes a Petrograd van ser ofegades en sang per part de la repressió tsarista. 5 dies després, el 8 de març, les dones prenen els carrers de Petrograd per reivindicar els seus drets.
Fartes de la guerra imperialista a on morien els seus fills i marits, fartes d'esperar llargues cues per un tros de pa, les dones de Petrograd es manifesten amb el lema "Pau i Pa". Les seves manifestacions estaven carregades de consignes polítiques en contra del criminal règim tsarista.
El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917. El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s. XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.
A Europa, va ser el 1910 quan durant la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes, celebrada a Copenhaguen (Dinamarca) amb l'assistència de més de 100 dones procedents de 17 països, es va decidir proclamar el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Darrere d'aquesta iniciativa hi havia defensores dels drets de les dones com Clara Zetkin i Rosa Luxemburg. No van fixar una data concreta, però sí el mes: març.
La celebració es va anar ampliant progressivament a més països. Rússia va adoptar el Dia de la Dona després de la Revolució comunista del 1917. El van seguir molts països. A la Xina es commemora des del 1922, mentre que a Espanya es va celebrar per primera vegada el 1936.
Tot i que a Catalunya, com al conjunt de la Unió Europea, la tendència és de disminució de les desigualtats, encara estem lluny d'assolir la plena igualtat entre homes i dones. Des del Partit Comunista dels Comitès Catalans apostem per una Europa dels pobles i una Catalunya Socialista i Republicana que avanci fins al final en la lluita contra la desigualtat.
Les dones constitueixen la meitat de la població mundial, i tot i això, realitzen les dues terceres parts del treball que es fa al món, guanyen el 10% dels salaris totals, només disposen d'un 1% de la propietat mundial i el seu salari és ostensiblement inferior al dels homes (guanyen de mitjana un 22,55% menys que ells).
Es i els comunistes tenim un compromís amb la igualtat entre home i dona, així com tenim el compromís de derrocar el Capitalisme i el patriarcat, la base d'aquesta opressió. Des del Partit comunista dels Comitès Catalans ens comprometem en seguir en aquesta lluita dia a dia, aconseguint la creació de la República Socialista de Catalunya i erradicar de la vida de la classe treballadora tota opressió.
Comitè Central del Partit Comunista dels Comitès Catalans
Komsomol de Catalunya