La "presa de Lima" i l'atur nacional mostren múscul al Perú

Milers de manifestants continuen la marxa des de diferents regions del país per exigir la renúncia de la presidenta.

Les protestes que es van iniciar al Perú després de la destitució del president Pedro Castillo continuen agitant el país i viuran dues jornades àlgides aquest dimecres i dijous.

Des de dimarts, milers de persones van iniciar unes marxes que van sortir de diferents departaments, amb la intenció de confluir a la capital del país dos dies després.

Cusco, Cajamarca, La Llibertat, Amazones, Arequipa, Moquegua, Puno i Ica són les regions que volen emular la mítica 'Marxa dels quatre seus', en referència a la protesta que es va alçar contra el llavors mandatari Alberto Fujimori el 2000. A aquesta oportunitat, les mobilitzacions recorren el país exigint la destitució de la presidenta Dina Boluarte.

La demanda principal darrere de les protestes és la convocatòria immediata d'eleccions generals. Boluarte ja va acceptar un avenç per a l'abril del 2024, però els manifestants consideren que el termini és insuficient i clamen perquè la celebració es dugui a terme aquest mateix any.

A més, s'exigeix la renúncia immediata de Dina Boluarte així com la convocatòria d'una Assemblea constituent, que s'encarregue de la redacció d'una nova Carta Magna, i l'excarceració d'expresident Pedro Castillo.

Mentrestant, els manifestants preveuen que la repressió continuï. Les imatges que han circulat en xarxes socials de comiats entre llàgrimes de famílies senceres, els familiars de les quals s'afanyaven a participar en les marxes, són mostra del temor a la resposta de la força pública.

El conflicte es va iniciar a principis del mes de desembre passat, quan el llavors president, Pedro Castillo, va decidir dissoldre de manera temporal el Congrés per instaurar un Govern d'emergència nacional.

Després de l'anunci, Castillo va ser destituït pel Congrés i la Fiscalia va ordenar-ne la detenció, acusant-lo de rebel·lió. Hores més tard, Dina Boluarte –que fins aleshores funcionava com la seva vicepresidenta– va ser nomenada com a Cap d'Estat.

Des de llavors, les protestes i la repressió no han parat. Segons l'últim report de la Fiscalia de la Nació, publicat divendres passat, 41 manifestants han mort (xifra que alguns mitjans ja eleven a 49), 355 han resultat ferits i 329 ciutadans més estan detinguts.

Des del Comitè Central del Partit Comunista dels Comitès Catalans, denunciem el cop antidemocràtic que les elits peruanes han realitzat al país, alhora que donem el nostre fraternal suport al poble peruà, que s'està aixecant de forma revoluciónaria contra l'agressor.

Comitè Central PCCC