• Comitè Central PCCC

Fidel sobre l'OTAN


En els seus darrers textos, el gran humanista del segle passat, Fidel Castro Ruz, va fer un resum dels temes que més el preocupaven. Va parlar de moltes coses de què no havia tingut temps de parlar quan estava governant. Va expressar la seva enorme inquietud sobre la fragilitat del nostre planeta i la vida humana, sobre el perill de la guerra atòmica, que malgrat tantes promeses i mentides després de la desarticulació de l'URSS va augmentar moltes vegades. Ens va advertir de la naturalesa del capitalisme, que per la seva característica invariable amb més poder sempre es fa més voraç i destructiu. També de la manipulació i degradació de la cultura convertida en un producte per al mercat, que promou l'explotació i la violència. Moltes vegades a les seves reflexions va tornar als somnis estel·lars de la humanitat, al gran misteri del temps i de l'espai, segurament pensant que el destí de la nostra espècie és inseparable de les ganes infinites de crear, descobrir i conèixer, superant els prejudicis, pors i prohibicions. També va parlar de les coses terribles, per exemple, de l'OTAN. El gran coneixedor del món real, supervivent de 638 intents d'assassinar-lo, en una illa que contra totes les lleis naturals i pedestres va saber resistir dècades del pitjor bloqueig econòmic de l'imperi més poderós del planeta a només 90 milles de costa, simplement no podia donar-se el luxe de ser ingenu. Mentre els dirigents de tants altres països que acaben de restaurar el capitalisme, omplint les butxaques del poder, repetien les dolces idioteses sobre els "valors humans generals" i "el triomf mundial de la democràcia", Fidel, en el savi clam d'un sant revolucionari al desert de la petitesa política dels seus exaliats, seguia amb la seva freda i crua anàlisi de la realitat com l'única possibilitat de no caure en el parany dels altres. A l'article 'La guerra feixista de l'OTAN', escrit el 28 de març de 2011 a propòsit de la invasió a Líbia, Fidel diu: "Ni tan sols els líders feixistes d'Alemanya i Itàlia van ser tan summament descarats arran de la Guerra Civil Espanyola desencadenada el 1936, un episodi que molts potser hagin recordat aquests dies. Han transcorregut des de llavors gairebé exactament 75 anys; però res que pugui assemblar-se als canvis que han tingut lloc en 75 segles, o si ho desitgen, en 75 mil·lennis de la vida humana al nostre planeta.(...) En un món on l'aliança dels Estats Units i les potències capitalistes desenvolupades d'Europa es apodera cada vegada més dels recursos i el fruit del treball dels pobles, qualsevol ciutadà honest, sigui quina sigui la seva posició davant el govern, s'oposaria a la intervenció militar estrangera a la seva Pàtria (...) Mai un país gran o petit, en aquest cas de només 5 milions d'habitants, va ser víctima d'un atac tan brutal per la força aèria d'una organització bel·licista que compta amb milers de caçabombarders, més de 100 submarins, portaavions nuclears i suficiència ment arsenal per destruir nombroses vegades el planeta. Aquesta situació no la va conèixer mai la nostra espècie i no existia res semblant fa 75 anys quan els bombarders nazis van atacar objectius a Espanya. Ara, però, la desprestigiada i criminal OTAN escriurà una 'bella' historieta sobre el seu 'humanitari' bombardeig.” El món unipolar, el de la 'fi de la història' segons el seu profeta Francis Fukuyama, tot just començava a reordenar els vasts territoris i enormes riqueses a favor del vencedor de la guerra freda, que va acabar amb la derrota del camp socialista europeu. Quan els mateixos dirigents dels nous països de la Unió Soviètica, ja suposadament independents, amb prou feines s'acomodaven les jaquetes acabades de voltar i tímidament enviaven les primeres sol·licituds d'entrada a l'OTAN, Fidel, ja ens advertia de la nova víctima del ' món civilitzat'. Aquest cop seria Iugoslàvia, que durant dècades va ser un exemple del socialisme, diferent del soviètic, i especialment perillós pel seu èxit econòmic. I l'OTAN ja era la principal eina militar, impune i despietada per imposar les noves regles al món. El 24 d'octubre del 2011 Fidel escriu: "Aquesta brutal aliança militar s'ha convertit en el més pèrfid instrument de repressió que ha conegut la història de la humanitat. L'OTAN va assumir aquest paper repressiu global tan aviat com l'URSS, que havia servit els Estats Units de pretext per crear-la", va deixar d'existir El seu criminal propòsit es va fer palès a Sèrbia, un país d'origen eslau, el poble del qual tan heroicament va lluitar contra les tropes nazis a la Segona Guerra Mundial.(...) Per això em veig obligat a una síntesi de les idees essencials que vaig exposar , i dels fets que han anat passant tal com van ser previstos, ara que un personatge central de tal història, Muammar Al-Gaddafi, va ser ferit de gravetat pels més moderns caçabombarders de l'OTAN que van interceptar i inutilitzar el seu vehicle, capturat encara viu i assassinat pels homes que aquesta organització militar va armar. El seu cadàver ha estat segrestat i exhibit com a trofeu de guerra, una conducta que viola els principis més elementals de les normes musulmanes i altres creences religioses prevalents al món. S'anuncia que molt aviat Líbia serà declarada 'Estat democràtic i defensor dels drets humans'. Mirem a la runa de Líbia d'avui, d'on siguin sortint les ombres humanes per buscar el refugi als vaixells que creuen el Mediterrani a la recerca dels somnis impossibles o la mort segura. En un dels seus darrers textos més complets i testimonials, que es data de l'1 de setembre del 2014, Fidel ens parla molt del que més sap: de la Revolució. Comença amb unes paraules sobre la revolució a "l'antiga Rússia" que "va commoure el món", segueix amb altres grans exemples, els del Vietnam i de Cuba, del que és humà i del que és militar. Conscient que el temps se li va, tracta de definir bé el desafiament que ens deixa: "No seria preferible lluitar per produir més aliments i productes industrials, construir hospitals i escoles per als milers de milions d'éssers humans que els necessiten desesperadament, promoure l'art i la cultura, lluitar contra malalties massives que porten a la mort més de la meitat dels malalts, treballadors de la salut o tecnòlegs que, segons s'entreveu, podrien finalment eliminar malalties com el càncer, l'ebola, el paludisme, el dengue, la chikungunya, la diabetis i altres que afecten les funcions vitals de els seres humans? Si avui resulta possible perllongar la vida, la salut i el temps útil de les persones, si és perfectament possible planificar el desenvolupament de la població en virtut de la productivitat creixent, la cultura i el desenvolupament dels valors humans, què esperen per fer-ho? Triomfaran les idees justes o triomfarà el desastre.” "Hi ha subjectes inescrupolosos, pel que sembla no pocs, que consideren un mèrit la seva disposició a morir, però sobretot a matar per defensar privilegis vergonyosos. Moltes persones treuen el cap en escoltar les declaracions d'alguns portaveus europeus de l'OTAN quan s'expressen amb l'estil i el rostre de les SS nazis. De vegades fins i tot es vesteixen com a vestits foscos en ple estiu. (...) L'imperi d'Adolfo Hitler, inspirat en la cobdícia, va passar a la història sense més glòria que l'alè aportat als governs burgesos i agressius de l'OTAN, que els converteix en la riota d'Europa i el món, amb el seu euro, que a igual que el dòlar no trigarà a convertir-se en paper mullat, cridat a depender del iuan i també dels rubles, davant de la puixant economia xinesa estretament unida a l'enorme potencial econòmic i tècnic de Rússia." ResponReenvia

222 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Que Fer?