Els sindicats a Europa es preparen per a una "tardor calenta"

A Europa l'espera una tardor calenta a causa de les protestes sindicals que s'acosten. "Els treballadors i els seus sindicats a tot Europa no es quedaran de braços plegats mentre s'ataca el nivell de vida", afirmava fa menys de dues setmanes la secretària general adjunta de la Confederació Europea de Sindicats (ETUC, per les sigles en anglès), Esther Lynch, que va anunciar que "s'espera que els sindicats intensifiquin i coordinin les seves accions les properes setmanes".

Al punt de mira hi ha la pujada dels preus de pràcticament tots els productes bàsics, llastrada al seu torn per l'alt cost de les matèries primeres, especialment les energètiques, i la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors pel fet que els salaris no s'estan revalorats alhora de la inflació.

Ja s'ha produït un augment de l'activitat sindical al continent, traduïda en vagues i protestes a diversos països europeus, però s'espera que aquesta s'intensifiqui les properes setmanes per pressionar de cara a la celebració del Consell Europeu els propers 20 i 21 octubre.

Entre les demandes de l'ETUC, organització que té 45 milions de membres i que representa 92 organitzacions sindicals de 39 països i 10 federacions sindicals europees, hi ha sis exigències, per a ells, bàsiques. El seu pla de sis punts inclou els següents:

Augments salarials per fer front a la inflació, donant suport a una major rellevància de la negociació col·lectiva.

Augments dels salaris mínims, garantint que els treballadors amb salari baixos puguin fer front a les factures bàsiques.

Mesures nacionals i europees de suport anticrisi per protegir els ingressos i l'ocupació a la indústria, els serveis i el sector públic, i el finançament de mesures socials per fer front a l'actual crisi.

En el fons d'aquesta crisi hi ha el fet que els treballadors estan carregant el pes de la inflació, ja que les empreses repercuteixen les pujades dels seus proveïdors en els preus dels béns i serveis que comercialitzen.

A la Unió Europea la inflació va arribar a l'agost al rècord del 10,1 %, les més alta des que van començar els registres a la UE, encara que amb una distribució molt desigual entre països. Així, els països bàltics han superat la barrera del 20%, mentre que entre les grans economies Alemanya va assolir un 8,8%, França un 6,6%, Itàlia un 9,1% i Espanya un 10,5%.

El preu del gas s'ha multiplicat per set els últims trimestres i es troba darrere bona part dels motius de l'espiral inflacionista, ja que genera augments de preus a tota l'economia, especialment del preu de l'electricitat.

Les empreses industrials que consumeixen molta energia s'enfronten a cada vegada més dificultats econòmiques, i l'augment dels seus costos de funcionament augmenta al seu torn el risc de tancament i acomiadaments de treballadors.

Així, els salaris reals, és a dir, el poder adquisitiu, ha caigut a la majoria dels països. A Grècia el descens ha estat del 6,9%, a Espanya del 4,5%, a Itàlia del 3,1% ia Alemanya del 2,6%.

A la majoria dels països del bloc comunitari, la factura anual mitjana de l'electricitat suposa més d'un mes de salari per a un treballador amb el salari mínim. Als Països Baixos suposa 48 dies treballats només per pagar la llum, a Espanya en són 38 ia Alemanya 33, per posar només tres exemples dels 16 països que dediquen el salari mínim d'un mes o més.

A tota la Unió Europea els sindicats porten mesos de moviment. Al juliol, els sindicats francesos van presentar al Govern demandes conjuntes i van prioritzar l'exigència de l'augment dels salaris i les pensions. El país també fa front a l'atur de controladors aeris.

Al Regne Unit, els treballadors portuaris de Liverpool i Felixstowe han convocat vagues per a finals d'aquest mes i començaments del que ve per protestar per les seves condicions laborals, amb l'augment de la seva retribució al centre de les seves reclamacions.

L'estiu del descontentament, com es va qualificar al Regne Unit, ha fet que el país estigui afrontant la onada de vagues més gran en 30 anys.

A Alemanya, Suècia i la República Txeca també s'han anunciat protestes cada setmana. Aquest mes a Praga la confederació sindical ČMKOS va convocar una manifestació nacional en protesta per la caiguda dels salaris. A Bèlgica els sindicats també amenacen amb una vaga general.

Des del Comitè Central del Partit Comunista dels Comitès Catalans fem una crida a la unitat dacció i cridem a la necessitat de la Vaga General.

La situació crítica que trobem va ser provocada per l'efecte rebot de les sancions contra Rússia.

En aquesta perspectiva la Unió Europea es troba en un carrer sense sortida.

Per això que només la lluita de la classe treballadora podrà trencar la dominació que està sotmesa en el Capitalisme.

Comitè Central PCCC