Cristina i Guillem: viure al carrer

La Cristina i el Guillem fa un mes que dormen al carrer i un any que busquen una habitació a Barcelona. Són unes de les 5.000 persones que dormen al carrer a la ciutat de Barcelona.

Fa un any que dormen on poden: als carrers, als lavabos d'un hospital o, a estones, en un autobús o un vagó de metro. Abans, Cristina Sánchez i Guillem Moles vivien en una habitació llogada, però van haver de marxar perquè una fuita d'aigües fecals la va fer inhabitable. "Valia molts diners arreglar-ho, no ho arreglaven i vam haver de marxar d'allà", explica Cristina.

Estan en seguiment de serveis socials des de fa quatre anys i són demandants d'habitatge públic. Això no ha impedit que es quedin al carrer amb ell amb cadira de rodes. l'Ajuntament de Barcelona només ha ofert ingressar al marit en un centre sociosanitari. Una opció que rebutgen perquè implicaria separar-se.

"L'administració l'única cosa que ens ofereix és això, que li ingressi a ell en un sociosanitari, i, és clar, nosaltres aquesta opció no la volem", diu Cristina.

El seu objectiu és trobar una habitació per a tots dos i que estigui adaptada a les necessitats de mobilitat de Guillem. Tots dos tenen una pensió i entre tots dos ingressen gairebé 1.000 euros al mes, però no troben una habitació de lloguer.

Una situació avitual a la nostra societat Capitalista en què el dret fonamental de l'habitatge no es compleix.

Des del Comitè Central del Partit Comunista dels Comitès Catalans volem denunciar la situació que avui pateix un segment de la nostra societat capitalista que va en augment. El nombre de persones en situació de pobresa extrema augmenta, aqulles sense llar que estan obligats a ocupar vivendes o malviure pels carrers.

En una societat més justa i humana, aquestes situacions no tenen lloc.

Els Comunistes lluitem per l´emancipació de la classe Treballadora i la construcció d´una societat sense desigualtats.

Comite Central PCCC