• Comitè Central PCCC

Afganistan Reflex de la política Imperialista



Fa pocs dies els mitjans de comunicació se sorprenien del ràpid avanç i victòria dels Talibans, així com de la retirada estrepitosa dels Estats Units d'Amèrica del país.

Així doncs van sortir tota mena de hipòtesis i raonaments per totes bandes, inclús per part de sectors de l'esquerra i en especial Trotskistes, que veien de bon grat la victòria dels Talibans com un moviment per "l'Alliberació" de l'Afganistan de l'imperialisme Nord Americà.

Tot un seguit d'anàlisis surrealistes es van abocar sobre aquest tema. Però qui són realment els Talibans i que volen?


Per poder respondre aquestes preguntes, cal retrocedir en el temps per poder comprendre els fets que ara estan succeïnt.

El 1978 tindria lloc la Revolució de Saur per part dels Comunistes d'Afganistan, dirigida pel Partit Democràtic Popular d'Afganistan, el qual aconseguiria el poder al país i instauraria una República Socialista.


En només un any el país va progressar de forma agegantada en drets socials, així com en l'àmbit d'igualtat entre dona i home en un país que fins a les hores havia estat sotmès per l'Imperialisme i sumit a l'edat mitjana.

Moltes escoles es van obrir i l'alfabetització fou una prioritat, així com el revifament de l'economia.


El país, amb moltes dificultats seguí avançant, però no tot era de color de roses, les classes derrotades no es van resignar. Des de llavors van començar una guerra cruenta contra el poble d'Afganistan, orquestrada pels insurgents mujahidins, grups terroristes islamistes d'extrema dreta. Amb l'assassinat del president el 1979, el govern de la jove República Socialista va demanar ajuda a la Unió Soviètica. Aquesta igual que el 1936 va ajudar a la República Espanyola, també es va solidaritzar i va enviar Brigadistes Internacionals voluntaris de totes les Repúbliques de l'URSS, així com del pacte de Varsòvia.


En aquell context, la lluita contra els grups terroristes es va eternitzar per la intervenció de forma indirecta de l'Imperialisme d'EUA, finançant i alliçonant als terroristes dels mujahidins, els quals en molts casos rebien les millors armes i les ordres del Pentàgon.

Coincidint amb la caiguda del Camp Socialista a Europa a principis dels 90, els Brigadistes Internacionals van tornar als seus respectius països.


Sols un any després de la destrucció de l'URSS, el 1992 els terroristes prenien el control de Kabul i començaven el seu règim de terror contra tot el poble que havia lluitat contra ells. De fet, l'últim president de la República Socialista d'Afganistan així com el seu germà van ser torturats, disparats, assassinats i els seus cossos van ser exhibits en forma d'advertència per qui intentés lluitar per un món més just.


D'aquesta manera els EUA van ser còmplices del genocidi Afganès i de l'anticomunisme que va venir després. Els drets i llibertats aconseguits en temps de la República Socialista van ser aniquilats i destruïts pels islamistes radicals, que com el feixisme a Europa sols beneficien al Capitalisme.


Des de 2001 els Estats Units d'Amèrica intervenen Afganistan, no per una qüestió de seguretat ni per lluitar contra aquests islamistes, sinó per una necessitat de recursos i l'enriquiment de les empreses armamentístiques de EE.UU.

Han estat 20 anys lluitant contra un producte que ells mateixos van crear. Tot i que el nom no és el mateix, ja que no es diuen mujahidins sinó Talibans, a tots els efectes és el mateix, la utilització de l'Islam per mantenir el país en l'edat mitjana. En les forces talibans es troben els fills i combatents anticomunistes, que des de 1979 han portat la guerra i la mort al país.


El Govern titella posat pels americans i l'exercit creat per ells amb milions de dòlars per tractar de "democratitzar" el país ja no era necessari per a la indústria armamentística de Estats Units d'Amèrica, ja que últimament tenien pèrdues milionàries al país.

Deixen un país encara més enfonsat en mans d'assassins a sou del seu propi poble, però per l'imperialisme mai ha sigut un problema deixar tirat un país després de destruir-lo.


Des del Comitè Central del Partit Comunista dels Comitès Catalans rebutgem tant l'imperialisme Americà com els Talibans, organització reaccionària hereva de les pitjors tradicions dels mujahidins. Ens solidaritzem amb el poble Afganès que des de fa moltes dècades sols ha viscut assassinats, violència i devastació.

Estem convençuts que més aviat que mai l'Afganistan Socialista tornarà com una necessitat històrica.


Comitè Central PCCC



68 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo